DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DAMNEJAR v. tr. ant.
Causar dany, perjudicar; cast. dañar. Per tot lo profit de la çiutat no dampnegets injuriets o perjudiquets altra contra dret, Collació (Col. Bof. xiii, 384). Calciguen e dampnagen les pestures, doc. a. 1386 (BSAL, iii, 285). Idònea caució o seguretat... que no damnejaran sotsmeses nostres, doc. a. 1420 (Capmany Mem. ii, 212). Lo caualler... voldrà pendre venjança d'aquell qui'l ha dampneiat, Curial, ii, 9.
    Etim.: probablement pres del llatí damnĭfĭcare, mat. sign., amb canvi del sufix erudit -icar en el vulgar -ejar, però conservant en canvi el radical erudit damn-.