DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DAMUNT (escrit també demunt).
I. adv. i prep.
|| 1. En posició més alta (que una altra cosa); cast. encima. Muntar damunt la dita cambra, doc. a. 1374 (Miret Bech oques 62). Humilment ves damunt terra, que dauall n'i ha de pus altius, Jahuda Dits, c. 11. Posar ordi vert dessobre de un sostre y posen les roses demunt d'ell y les cobren del dit ordi, Agustí Secr. 41. Llavors al gran incendi rabent endreça els passos, | rogenc damunt los núvols veient-lo crestejar, Atlàntida i. Cauen uns punys damunt la porta vella, Canigó ix. Demunt un penyal s'asseu, Riber Sol ixent 3. Per damunt de la taula, Ruyra Parada 15. Y damunt ey resplandia... un llantoner que aguantava | llantons encesos a mils, Aguiló Poes. 2.
|| 2. (en un escrit) Anteriorment, abans; cast. arriba. Segons que damunt hauem dit, Llull Gentil 76. E passades les III setmanes damunt dites, Jaume I, Cròn. 25. Axí com damunt és dit que era ordonat, Muntaner Cròn., c. 5. El desús dit coper nostre les demunt dites coses per beure a nos aministrarà, Ordin. Palat. 21. En lo vinticinquèn dia del mes demunt dit de maig, Pere IV, Cròn. 350.
|| 3. En gran proximitat i en posició dominant (per a atacar, assetjar, etc.); cast. sobre, encima. Va metre's ab les sues hosts demunt Leyda, Boades Feyts 20. Venir damunt a qualcú: acostar-s'hi molt perseguint-lo. Esser damunt a qualcú: estar-li ja molt a prop perseguint-lo. En veu devallar tres carrera uberta... Aviat los foren demunt, y no s'aturaven de dir: Es doblers o la vida!, Alcover Rond. ii, 275.
|| 4. Cobrint o revestint; cast. encima. «Duc un bon guardapits damunt la camisa».
|| 5. Indica aglomeració, afegiment d'una cosa a una altra; cast. encima, sobre. «Aquest any hem tingut una desgràcia damunt l'altra».
|| 6. Indica l'objecte on s'aplica l'atenció, l'activitat, un gravamen, etc.; cast. sobre. Te fas donació de cinquanta mília ducats damunt lo meu tresor, Tirant, c. 214. Sa pàtria potestat demunt un fiy no s'abolex, Ignor. 14. Posà estimació demunt els nebots, Penya Mos. iii, 12. Ets originals inspirats demunt bons temes, Ignor. 74. «Hem parlat una hora llarga damunt aquesta qüestió».
|| 7. Indica aproximació numèrica o de temps; cast. sobre, a eso de. Demunt mitx-dia tot estava a punt, Galmés Flor de cart, 15.
|| 8. En (el periòdic). Li suplich que pos demunt la Roqueta..., Roq. 5. «Ho he llegit damunt es diari» (Mall.).
II. (substantivat) m. La part superior, i especialment la superfície més alta d'una cosa. Caure al damunt, o venir al damunt (a qualcú): caure una cosa damunt una persona o altra cosa; cast. venirse encima. El recort del casori li retreya'l gasto que li cauria al damunt, Pons Auca 89. Anava a sebre quina mena de virosta li venia al damunt, Ruyra Parada, 27. Al damunt del bell morir | començava a resplandir | el blanc quart de lluna nova, Maragall Enllà 11. Dar al damunt a qualcú: atacar-lo. Es sumament necessari, pus los dits francesos són en Ampurdà, que'ls sia dat al damunt ab lo major poder e sforç que sia possible, doc. a. 1462 (Col. Bof. xxii, 100).Un damunt de taula: la post horitzontal d'una taula. Des matex temps són es cantaranos y demunts de taula, Ignor. 57. Faldons amb damunts: falda de dona que tenia la part superior d'una peça diferent de la inferior; els damunts solien esser d'indiana o de llaneta obrada (Porreres). El damunt de la mà: el revés de la mà, oposat al palmell. S'adamunt: el pis superior d'una casa (Eiv.).
III. Locucions adverbials:
|| 1. Damunt damunt: per la superfície d'una cosa, sense enfondir-hi gens. Agranar per damunt damunt: agranar superficialment, sense replegar tota la pols. Tractar un assumpte damunt damunt: tractar-ne superficialment.
|| 2. Damunt davall: en posició invertida, contrària a la normal. Anar damunt davall: anar en revolt, desgavellat. Hòmens de mar | van lo segle sercant | e ab greus tranuytades | e ab males jornades | dassà deylà, demunt deuayll, Libre Mariners. Sa casa va demunt devall, Ignor. 71.
    Refr.
—«Lo que està damunt sa terra, no es pot amagar» (Mall.).
    Loc.—a) Passar per damunt: transgredir, fer cas omís d'un dret d'altri, etc.—b) Pagar un dobler damunt s'altre: pagar sense minves ni perllongues (Mall.).
    Fon.: dəmún (pir-or., or., eiv.); demún, damún (occ.); demúnt, damúnt (val.); dəmúnt (mall., men.).
    Var. ant.: demont, damont (Sants ross. 5 r).
    Sinòn.: sobre.
    Etim.: compost de la preposició de i l'adverbi amunt (=d'amunt).