Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. dany
veure  2. dany
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DANY (i ses var. ant. dan i don). m.
Pèrdua o detriment causat a una persona o cosa en el seu estat, salut, interessos, etc.; cast. daño. O negun dan fos feit de la una part o de l'autra, doc. a. 1244 (Pujol Docs.). De on se seguí molt de dan a ell e a tota sa terra, Llull Felix, pt. i, c. 7. Molt nos en serla uengut gran don e gran mal, ab la onta mesclada, Jaume I, Cròn. 236. Sens dany e lesió de les honors que aquèn són, e sens embargament e dany dels passants, Cost. Tort. I, ii, 4. Que sien apercebuts de no pendre dan, doc. a. 1385 (Rubió Docs. Cult. ii, 284). Tot cas estrem me port'a recordar | lo propi dan y el lunyament de bé, Auzias March xc. Si per ventura... li vingués algun mal dany, sapiau que... me llevaria la vida, Comalada PP 34. Nosaltres no volíem pas causar cap dany als ocellets, Ruyra Parada 35. Danys i despeses (ant.) o danys i perjuis (o perjudicis): pèrdues o detriments causats a qualcú per culpa d'altri, i que han d'esser objecte d'indemnització segons dret. Ab restitució de danys y despesas obligant-me, doc. a. 1620 (Bofarull Mar. 111). Motivant axò danys y perjuis an es pobres que han d'estendre actes, Ignor. 34. Pena de dany: la pena dels damnats i de les ànimes del Purgatori, consistent en la privació de la visió beatífica (per oposició a pena de sentit, que és la produïda pels turments).
    Fon.:
dáɲ (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del llatí damnum, mat. sign.

2. DANY m. ant.,
segurament error d'escriptura, per day (=dall). Un dany d'armes ab son mànech de fust, inv. de Vic, a. 1423 (Aguiló Dicc.).