DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DANYAR v. tr.
Causar dany; cast. dañar. No vull danyar yo persona a qui só tant obligada, Paris e Viana 29. La fadrina... en lo potrejar-la és tan mansueta | sens cos ni corcobos que us puguen danyar, Viudes donz. 226. En veremant és bo traure les gaspes... y grans verts... perque no danyen lo vi, Agustí Secr. 99 vo.
    Fon.: dəɲá (pir-or., or., bal.); daɲá (occ.); daɲáɾ (val.).
    Sinòn.: fer mal, damnejar, perjudicar.
    Etim.: derivat de dany.