DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DARRERÈ, -ENA adj.
Darrer; cast. último, postrero. La Justícia, exilant-se de la terra, | marcava entre ells ses darrerenes passes, Riber Geòrg. 57. La padrina... afina encara de l'esbatzer la darrerena móra, Caimari Edif. 37.
    Fon.: dərəɾέ (Barc.); dərəɾə́ (Palma). No és paraula d'ús vulgar, sinó introduïda pels literats.
    Etim.: derivat de darrer.

DARRERA o DARRERE (ant. escrit també derrera).
I. adv. i prep.
|| 1. A la part d'un objecte oposada a la cara o part envers la qual l'objecte avança normalment; cast. detrás. a) adv. Lo rey... axí com cavalcava per la marina... tota la gent li anava darrera, hòmens e fembres e infans, Muntaner Cròn., c. 68. A lesús seguien anant-li darrere | Simó y el dexeble de tots més volgut, Passi cobles 18. Es més lonch lo cap de les orelles avant que de les orelles en derrera, Albert G., Ques. 75. Aquella serp ab la sua grandíssima coa li lligà les cames de darrera, Faules Isòp. 166. Anar darrera a un malalt: assistir-lo en la malaltia, cuidar-lo. De s'atupada va jeure vuyt dies, y... va dir que havia pegat un batut..., lo qual no cregueren es qui li anaven derrera per curar-lo, Roq. 20.—b) prep. Dix-li un pagès seu que més amaua anar derrera los bous que esser rey, Llull Felix, pt. viii, c. 23. Com Pierres anave darrera lo aucell y li tiraue pedras, Comalada Pierres Prov. 48. Diu al pastor: Tes cabres aclama i tes ovelles, | i fuig darrera meu, Canigó iv. Digué a la Mila que s'ajoqués darrera d'ells, Víct. Cat., Sol. 5. Donàvem moltes voltes per posar-nos l'un darrera l'altre, Ruyra Parada 27. Anar darrera algú: cercar-lo i procurar comunicar-s'hi per obtenir-ne alguna cosa. Que ells no haguessen anar derrere aquells mercaders ne a pregar de qui aquella roba seria, Consolat, c. 98.
|| 2. A la part d'un objecte oposada a aquella on és el qui parla. Darrera el Pireneu lo sol s'apaga, Canigó i. El tenia darrera la porta, Ruyra Parada 25.
|| 3. fig. En cerca; procurant obtenir (una cosa); cast. tras. Na Maria de Mompeller | reyna muller | del rey En Pere, | anant darrere | lo decebés | e concebés | qualque fill d'ell, Spill 8696. Són tres que solicitan la princesa, y tan enamorats que s'hi fan malver la salut derrera d'ella, Vilanova Obres, xi, 221. ¿Que és aquí que van derrera comprar un ca bo?, Roq. 18. Perdia sa xaveta derrera ets enamorats, Ignor. 20.
II. m. La part d'un objecte oposada a la cara o part devers la qual l'objecte avança normalment. Fugen los pastors, al llur darrera belen anyells, Atlàntida i. Lligant-se al darrera les betes, Vilanova Obres, iv, 24. Biel se fica dins del balcó y Sisó al darrera seu, Vilanova Obres, xi, 22. «Els darreres del vestit»; «Els darreres d'una sabata»; «Lo darrere de la casa» (or., occ.); «Els darreres d'una casa» (Mall., Men.). Los jardins y derreras del carrer de Clarís, Oller Fig. pais. 68. L'altre acurumullar d'una mena de barretina punxeguda parava de ple els darreres, embardissats de cabells escarolers, Ruyra Parada 32. «Es darrera d'aquest casament (=casa) és massa vell» (Eiv.). Especialment: a) El cul; cast. trasero. No hi deu haver qui li tap es darreres amb set flassades, Alcover Cont. 317. No sabeu fer més que bramar y alsar es darreres, Aurora 227.
    Loc.—a) Venir (tornar, quedar, etc.) amb ses mans darrera: quedar molt pobre (Mall.).—b) Parlar de qualcú darrera: parlar-ne quan està absent, i generalment desjectant-lo. «Lo que em dius darrera, digues-m'ho davant».—c) Tirar-s'ho darrera: tirar-s'ho a l'esquena, no fer-ne cabal (Mall., Men.).—d) Anar a qualcú darrera amb un pa calent (Mall., Men.) o amb un flabiol sonant (Cat.): anar-li darrera inútilment. Quan un ha perdut una cosa per imprevisió o per excés d'ingenuïtat, i després tracta de recuperar-la, li diuen: «Sí, ja li pots anar darrera amb un pa calent» o «amb un flabiol sonant».
    Refr.—a) «Tant li donaràs a En Pere, que li hauràs d'anar darrere»: ho diuen per aquells que donen molt a un altre, amb perill de romandre desposseïts de tot.—b) «Animal que no conegues, no li vages pel darrere» (Cast.).—c) «Qui té barquera, que li vaja darrera» (Mall.).—d) «Qui va darrera, tanca sa barrera» (Men.).—e) «Anem anant, uns darrere i atres davant» (Alcoi).
    Fon.: dəréɾə (pir-or., or., bal.); daréɾe (occ., val.). En la pronúncia vulgar de la majoria de comarques del català continental és usual la forma metatitzada radere: reðéɾə (pir-or., or.); raðéɾe (occ.); raéɾe (val.).
    Sinòn. ant.: detràs.
    Etim.: del llatí de retro, mat. sign., o tal vegada més pròpiament del llatí vulgar *de ad retro, mat. sign. (de manera que darrera seria procedent de d'arrera). La grafia darrere s'ajusta més a l'etimologia del mot i concorda amb la seva pronúncia en el dialecte occidental i el valencià, però en l'ortografia moderna s'ha generalitzat la forma darrera, la qual predominava ja antigament.