Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  darreria
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DARRERIA f.
|| 1. Darrer temps de la durada d'una cosa; cast. final, postrimería. «A les darreries de l'estiu, sempre plou». La meylor cosa que'l hom pot hauer, si és a la darreria dels seus anys, Jaume I, Cròn. 1. Pots hauer derreria de ton pare e pots esser deuant en temps a ton fill, Llull Gentil 160. En lo començament fou bon rey, mes a la darreria féu molt mal, Tomic Hist. 35. L'antic profeta hi viu | predestinat a veure del món la derreria, Costa Trad. fant. 107. Entraven dintre la cambra les darreries somortes del rosari, Víct. Cat., Ombr. 17. Estàvem a darreries de setembre, Ruyra Pinya, i, 35. Les darreries de l'home: les quatre destinacions finals de l'ànima humana en separar-se del cos, o sia: mort, judici, infern i glòria. A la darreria: a la fi, en definitiva; cast. al fin y al cabo: Que pus en la uila era, a la derreria nós l'auríem, Jaume I, Cròn. 87. Se'n creu que'l rey en Pere a la darreria hauia molta gran rahó, Boades Feyts 398.
|| 2. La part darrera d'una cosa; cast. final. E nós moguem en la derreria del estol en la galea de Montpestler, Jaume I, Cròn. 56. De sa manera | yo n'escriví | e descriví | quina seria | en darreria | d'un meu report, Spill 11298. I fent quatre carasses per darreries, diu: Que no falten!, J. Pasqual Tirado (BSCC, vi, 342).Especialment: a) Plat darrer d'una menjada, més de llepolia que d'aliment sòlid; cast. postres. Li'n faé un solemnial banquet, e per darreries li'n faé traure una gran plata d'oliues de Maylorques, Boades Feyts 319. Si'ls dies de festa li donaven pera darreries quansevol llepolia, Guinot Capolls 15. «Què mengen les monges? | Pa i taronges. | I de darreries? | Pa i olives» (cançó infantil Cullera).—b) Segon plat d'una menjada (Mall.). «El dimecres vos daré | mongetes o moros negres, | i per darreria pebres; | voreu que anirà de bé» (cançó pop. Mall.).
    Refr.
—a) «Lo que el boig fa a la darreria, ho fa el savi a la primeria».—b) «A darreries mos ix en que no es vol casar!» (Benassal).
    Fon.:
dərəɾíə (or., bal.); dareɾía (Tortosa, Maestr., Cast., Val.); dareɾíɛ (Ll.).
    Etim.:
derivat de darrer.