DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEBATEGAR v. intr.
Moure's violentament. Especialment:
|| 1. Bategar fort el cor; cast. palpitar. Y ella per escoltar-lo | diu que deixa'ls llençols, | a cada refilada | debategant-li'l cor, | a cada cop de corda | fent un gemech o dos, Verdaguer Jov. 123. Aquesta convulsió que'm fa debategar ab forsa el cor, Genís Julita 59.
|| 2. Batre una porta o altra cosa moguda violentament; cast. batir. Una ratxa de mestralada féu debategar la porta del corral, Galmés Flor de cart 157. La Maria Gallinayre, vegent que la porta debategava mateix qu'una flàmula..., anà a fermar-la, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 13).
|| 3. Esclatar violentament; cast. estallar. N'he sentides ja tantes de tempestes | sobre mon cap debategar ferestes, Verdaguer Montseny 82.
|| 4. Moure's agitadament, per fugir, per defensar-se, etc.; cast. debatirse. Un ramat de dufins... algunes vegades alzinaven més de mig cos sobre la mar... i a voltes debategaven fent espantosos refolls, Ruyra Pinya, ii, 42. I se retorç i debatega la víctima, Roger Pera plata 94. «Au, dóna-li això al xicot, que és seu! No el facis debategar!» (Solsona).
|| 5. Tremolar (Empordà, Plana de Vic); cast. temblar. De gra a gra s'hi assenta lo rocatam terrible | sens fer les cariàtides de carn debategar, Atlàntida vi. El cap li tremolava lleugerament, i les dents li debategaven, Ruyra Pinya, i, 81.
    Fon.: dəβətəɣá (or.); deβateɣá (occ.). Com a paraula literària s'usa també en valencià [deβateɣáɾ] i en baleàric [dəβətəɣá].
    Etim.: derivat de batre (V. bategar).