Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  debatre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEBATRE v.
|| 1. tr. Fer batre o topar una cosa contra una altra; cast. batir. Mas les armes [=ànimes] qu'eren lasses e nudes | mudant color, debateren les dens, Febrer Inf. iii, 101.
|| 2. tr. Remenar batent una cosa perquè es condensi, es dissolgui, es barregi, etc.; cast. batir. Ages hous e safrà picat e debat-lo règeu fil a fil, Flos medic. 238 vo.
|| 3. intr. Moure's violentament i donant cops. Tots los membres del seu delicat cors tremolauen e debatien en terra, Villena Vita Chr., c. 151. Especialment: a) Bategar el cor amb força; cast. palpitar. «Quan sentia això, es cor me debatia com un cavall» (Mall.).
|| 4. intr. o refl. Moure's violentament, sobretot lluitant, defensant-se, tractant de fugir de la subjecció, etc.; cast. debatirse, luchar. Viu un hom pengat qui encara se debatia, Eximenis Terç, c. 127. Per tenir los gits masa strets o los cascauells, en special si lo falcó o ocell és bascós de si, es debat molt, Anim. casar 36 vo. Hi l'altre us dirà que'n veure lo loure | lo seu falconet, tantost se debat, Proc. Olives 1226. Alguns bisbes de Spanya debatien fortment per lurs rodalies, Boades Feyts 83.
|| 5. Discutir; tractar un assumpte fent el contrari als altres; cast. debatir, discutir, disputar. a) tr. La cosa és estada sovint debatuda, Lacavalleria Gazoph.—b) intr. Amor... fa que debatent sens null debat | ... | yo sent la pena que'l dempnat, Pere Torrella (Cançon. Univ. 167). E la honor ab lo diner debat | no pas tots temps, ans al diner segueix, Auzias March, cvi.c) refl. La gent se debatia qui primer confessaria, Cobles Naus.
|| 6. refl. ant. Decidir-se. Lo Duch féu a Curial molta honor, e tots temps speraua que li demanàs Laquesis per muller..., emperò Curial... no hauia ardiment de fer-se auant;... poguera esser que si altre volta lo Duch lo'n hagués conuidat, ell s'i fóra debatut, Curial, i, 27.
    Fon.:
dəβátɾə (pir-or., or., bal.); deβátɾe (occ., val.).
    Conjug.:
segons el model de batre.
    Etim.:
de batre, amb el prefix de-.