DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEBILITAR v. tr.: cast. debilitar.
|| 1. Fer tornar dèbil. Us desmesurat dels delits luxuriosos debilita lo cors, Egidi Romà, ll. 2, pt. 1a, c. 20. La vellesa debilita als hòmens, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. refl. Tornar dèbil; perdre forces. L'enteniment... no's debilita per si ni per accident, Metge Somni i. L'ome donchs se debilita molt, sobrevenint la calor, Albert G., Ques. 43 vo.
    Fon.: dəβilítá (Barc., Palma); deβilitáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí debĭlĭtāre, mat. sign.