DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DECAÏMENT m.
Efecte de decaure; cast. decaimiento, caída. Planyen lo decaïment del cristianisme, Arnau de Vilanova (Menéndez Pelayo Heter. iii). Granoylles cremades sanen encontinent lo decayment dels cabeyls, Tres. Pobr. 10. Ven a gran decahiment a menys fer, doc. a. 1360 (BSAL, iii, 94). Si lo cauall és de valor que tusa per decayment de reuma, MS Klag. segle XIV, 15. Son cayguda beneventuradament, com aprés del decayiment me sia levada, Canals Arra 152. Tot lo vniuers, per estrem dol, general dechahiment en breu prometia, Corella Obres 27.
    Fon.: dəkəimén (or.); dekaimén (occ.); dekaimént (val.); dəkəimént (mall., men.).