Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  decadent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DECADENT adj.
Que decau; cast. decadente. Especialment: a) neol. Es diu de l'art que atén excessivament al refinament dels detalls i de la forma, en perjui del vigor i sinceritat del fons. Ab una sensibilitat que ara'n diran decadent y neuròtica, Collell Flor. ix.
    Fon.:
dəkəðén (Barc.); dekaðént (Val.); dəсəðént (Palma).
    Etim.:
pres del llatí decadente, part. pres. de decadere, ‘decaure’.