DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DECANDIMENT m.
Efecte de decandir-se; cast. decaimiento, languidez. «Tinc un decandiment que les cames no em volen portar» (Empordà). Un decandiment y una tosseta que'm venia, que si no'm caso ab ella, era home a la sepultura, Vilanova Obres, iv, 230. Les ones... s'empaitaven, amoroses, petonejant-se amb un decandiment esllanguit i graciós, Ruyra Pinya, i, 22.
    Fon.: dəkəndimén (or.); dekandimén (occ.).