Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  decidir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DECIDIR v. tr.: cast. decidir.
|| 1. Portar a una conclusió definitiva (una qüestió, controvèrsia, un combat, etc.). No'l puga traure ni cobrar... fins a tant sia la tal questió o controvèrsia declarada y decidida, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 497). Haguessen poder de decidir y determinar dit fet, Rúbr. Bruniquer, i, 98.
|| 2. Portar a un resultat definitiu entre diferents que podrien esdevenir-ne. Aguardant que decidesca de sa vida una paraula, Aguiló Poes. 198.
|| 3. Prendre un determini definitiu. Vàrem decidir que no ens havíem espantat gota, Ruyra Parada 27. Vaig decidir casar-m'hi, Pons Com an., 68. Decidiren els seus pares que's casare, Guinot Capolls 20. a) refl. No em vaig pas decidir a imitar-la, Ruyra Parada 25. Esperant se decidís la Pepa per a buscar-se'n una, Pons Auca 324. Se decidí a seguir vivint en aquell palau, Rosselló Many. 226. Decidint-me, a l'últim, per ascendir, Massó Croq. 117. Ens decidírem per l'Economia, Obrador Arq. lit. 69.
    Fon.:
dəsiðí (pir-or., or., bal.); desiðí (occ.); desiðíɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model de partir.
    Etim.:
pres del llatí decidĕre, mat. sign.