DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATDECLARAR v. tr.
|| 1. ant. Fer més clar en sentit material; purificar; cast. aclarar. L'aur, com és mès en la fornal, lo foc lo munda e'l nedeia e'l declara de tota cosa, Llull Sta. Mar. 88. a) aplicat al sol, a l'aurora: Ja lo sol declarat era, Turmeda Diuis. 2. Comença l'alba a declarar, Decameró (ap. Aguiló Dicc.).
|| 2. ant. Explicar, posar clar una idea, pensament, enigma, etc.; cast. aclarar, explicar. Fèlix hac dites estes paraules per les quals hac declarada la semblança que l'ermità hac dita, Llull Felix, pt. x, c. 3. Que si alscunes coses aparien en lo dit ban scures o dubtoses, que les puxen enterpretar e declarar aytantes vegades com se uullen, doc. a. 1350 (arx. mun. de Barc.). Fayna... conexia molt en declarar los sompnis, Genebreda Cons. 64.
|| 3. Manifestar clarament; cast. declarar. Lo ermità... volch declarar a Fèlix la unitat e la trinitat de Déu, dient aquestes paraules, Llull Felix, pt. i, c. 4. Perque fossen declarades les grans excel·lències e dignitats de sa Magestat, Villena Vita Chr., c. 68. Jo só vinguda a vosaltres per declarar-vos una visió que jo he vista, Comalada PP 80. Declarar la guerra: comunicar un Estat a un altre l'existència de guerra entre ells. Fem la suposició que la França i l'Espanya se tenen declarada la guerra, Massó Croq. 197. Declarar-se una malaltia: manifestar-se l'existència d'una malaltia que estava oculta. Especialment: a) Manifestar un determini; publicar una resolució d'autoritat. En aquesta manera ho volgueren esclarir e declararen-ho axí, Consolat, c. 132. La Esgleya de Déu no ha declarat encara si la dita concepció fo sens pecat original o no, Metge Somni ii. Per lo dit poder nosaltres sentenciam e declaram com lo senyor de les Viles ermes és mort com a bon caualler, Tirant, c. 60.—b) Parlar davant l'autoritat judicial dient allò que es sap sobre un fet delictiu; cast. declarar, deponer. Agafen es criminal, el someten a torment perque declar qui li ha fet fer allò, Aurora 227.—c) Manifestar a la persona amada l'amor que se li té; cast. declarar. Seria cosa deshonesta que tant noble filla declaràs tant prest lo seu amor a un home que és estranger, Comalada PP, 21. Llavò se declaravan ses amors sense es «retòrqueos» qu'avuy en dia s'usen, Ignor. 28. En aquest sentit s'usa molt com a refl.: Un subjecte que festetjà una atlota devés deu o dotze anys... y a's cap derré s'hi declarà, Roq. 29.—d) (regint un predicatiu) Manifestar que una cosa és de tal o tal manera. Aquella donzella qui millor fos defesa, fos declarada per més bella de tota França, Paris e Viana 6. Vehent realisat aquell ideal de germandat qu'es rancis filosofs declaran una utopia, Ignor. 34. Se tracta de declarar falsificats es vins, Roq. 29. Segons parer facultatiu... fou declarada perduda, Pons Com an., 120. I al declarar-se vençuts, demanaren al gitano què havia fet, Serra Calend. folkl. 148. «Els obrers del moll s'han declarat en vaga».—e) refl. Expressar-se clarament, sense amagar res; cast. declararse. «Per amiga vos tenia | i amb vós me declarava, | emperò no me pensava | que em fésseu falta algun dia» (cançó pop. Mall.).
Fon.: dəkləɾá (pir-or., or., bal.); deklaɾá (occ., Maestr.); deklaɾáɾ (val.).
Etim.: pres del llatí declarare, mat. sign.