Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  decrepitud
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DECREPITUD f.
Estat de decrèpit; gran decadència física deguda a la vellesa; cast. decrepitud. Decrepitut ma natura demostra, Auzias March, xciv. Encara considerada la decrepitud del senyor Rey, Carbonell Ex. Joan II, c. 14. La mia dèbil e antigua persona esser posada en decrepitut gran, Tirant, c. 8. Decrepitut dura de LXX anys sin a la fi, Egidi Romà, ll. i, pt. 4a, c. 4. En els solcs de la cara, camins de la decrepitut, les secrecions de l'epidermis hi dibuixaven ratlles negres, Maseras Contes 62.
    Fon.:
dəkɾəpitút (Barc., Palma); dekɾepitút (Val.).
    Etim.:
pres del llatí decrepĭtūdo, mat. sign.