DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEDICAR v. tr.: cast. dedicar.
|| 1. Posar sota l'advocació de Déu o d'un sant. En la capella que serà dedicada per dita festa, doc. a. 1534 (Col. Bof. xli). Premi que el Senyor té ofert y promès a los qui li dedicaran y fabricaran nous temples, doc. a. 1688 (Hist. Sóller, ii, 236). No hey havia iglésia que no li dedicàs es seu altà, Ignor. 55.
|| 2. Oferir en homenatge. Aquelles ànimes, Senyora..., en los dissaptes a vostra mercè dedicats..., demanaran a vostra altesa socors, Villena Vita Chr., c. 47. Sa meua viuda va penjar cuydadosament sa corona que em dedicava, Roq. 44.
|| 3. Aplicar, emprar a un fi determinat. La sisterna dedicada e edificada a ús de beure, Codi Çagarriga 110. Foren ordonats e dedicats per lo dit socors... quatre comanadors, doc. a. 1429 (Miret Templers 435). Maria... essent chiqueta... fou dedicada servir al temple, Spill 11105. Si Virgili resucitàs dedicaria nous versos an aquests troyans, Ignor. 62. En Manel dedicà un somrís al músich, Pons Auca 56. Ans d'haver pogut dedicar-li tota l'atenció admiradora que es mereixia, Ruyra Parada 64. a) refl. Aplicar-se, posar la seva activitat. Vaig dedicar-me a un sens dir d'especulacions, Pons Com an., 69.
    Var. form. ant.: deïcar.
    Fon.: dəðiká (Barc.); deðikáɾ (Val.); dəðiсá (Palma).
    Etim.: pres del llatí dedĭcare, mat. sign.