DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEDUIR v. tr.: cast. deducir.
|| 1. ant. Portar (en sentit immaterial). A notícia vostra deduhim per la present, doc. a. 1436 (Capmany Mem. ii, 226).Deduir en escrit: posar per escrit. Deduir a execució: portar a execució, executar. És stat donchs molt condecent... deduir en scrit les gestes e ystòries antigues, Tirant, pròl. Los juhís diuinals deuen esser a vera memòria deduhits, Tomic Hist. 7. Assats nos maravellam... no sia stada deduyda a execució altra letra nostra, doc. a. 1451 (arx. mun. d'Igualada). Diverses persones doctes y expertes deduhiren a total execució, Ordin. Univ. 1596, fol 3.
|| 2. Obtenir com a resultat d'un raonament. La ànima... no pot sa conexença actualment deduir sinó per lo cors, Genebreda Cons. 236. Lletra de la que'n dedueixo que comensas a sentir la necessitat de ficsar ton esperit, Vayreda Sanch nova, 3.
|| 3. Al·legar, presentar davant un jutge les raons d'una acusació o defensa. Aquella contrafacció de capítols se haja de deduyr devant lo jutge de apells, Pragm. Aud. Mall. 19. Per a deduir a nostre senyor il·lustríssim los agravis se fan en la fundació del nou monastir, doc. a. 1581 (Entrev. Eyv. 43).
|| 4. Restar, descomptar una quantitat d'una altra. Les quals robes deuen esser deduïdes del dit inuentari, doc. a. 1364 (arx. mun. de Barc.). Al for que's ven en València, deduït lo port de les salines, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 85).
    Fon.: dəðuí (Barc., Palma); deðuíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model de partir.
    Etim.: del llatí dedūcĕre, mat. sign.