DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEFALCAR v. ant.
|| 1. intr. Faltar, mancar. Si nós e la ciutat de València havem les dites XII mil dobles, que vós haiats entegrament les dites C dobles, e si defalcava o falia a nós e a la ciutat de València que no haguessen totes les dites XII mil dobles, que axí com defalcaria a nós e a la ciutat de València, defalcàs a vós de les dites C dobles per sou e per l'obre, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 72).
|| 2. tr. Deduir, descomptar d'una quantitat; cast. rebajar. Defalcant-ho tot del salari del cathedràtich, Ordin. Univ. 1629, fol 93. De axò no pot defalcar-se res, Lacavalleria Gazoph.
    Var. form.: desfalcar.
    Etim.: segons Wartburg FEW, iii, 378, el fr. défalquer ‘descomptar’ ve de l'it. defalcare i aquest del llatí falcare ‘segar’.