DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEFALLIMENT m.
|| 1. ant. Falta. Hauem-la feyta per defaliment de uós com no uingués al dia, Jaume I, Cròn. 25. Per defalliment de fort digestió los infants en lo primer any no poden coure les viandes, Llull Blanq. 2, 4. És-hi deffayliment en quant no hi ha tot acabament, Llull Gentil 23. Alguna cosa no's corromp sinó per acció de son contrari... o per defalliment de la sua causa, Metge Somni i. Cartilaga és fet a suplir lo defalliment del os, Cauliach Coll., ll. i, d. 1.a, c. 5.
|| 2. Deficiència física o moral; cast. defecto. Faent-me retret de la vanitat que jo seguia... recordant mon defalliment me renovella la tristor, Metge Somni ii. Per fer penitència e smena de sos defalliments, Tirant, c. 2.
|| 3. Minva o depressió de les forces vitals, produïda per falta d'aliment, per lesió del cor, etc.; cast. desfallecimiento. Los mals senyals e temerosos en esquinència... hoc encara... deffalliment de cor, Cauliach Coll., ll. 2, d. 2a, c. 3. Després li prengué un desfalliment y se deixà càurer sobre dels meus genolls, Lacavalleria Gazoph. Un fred al cor, un defalliment estrany, Pons Com an., 71.
    Fon.: dəfəʎimén (Barc.); defaʎimént (Val.); dəfəʎimént (Palma).
    Etim.: derivat de defallir.