Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. defecte
veure  2. defecte
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DEFECTE m.: cast. defecto.
|| 1. Mancança; absència. En defecte d'algú o d'alguna cosa: quan falta, quan no hi és aqueixa persona o cosa. És la primera mà en defecte de burgesos, doc. a. 1584 (Priv. Ordin. Vilafr. 90). Los doctors més antichs que succehiran en deffecte de dits decanos, Ordin. Univ. 1638, fol. 31 vo.
|| 2. Insuficiència de quantitat. «A vegades convé més pecar per defecte que per excés».
|| 3. Imperfecció; allò que es troba en un ésser físic o moral i no és així com caldria que fos. Anàueu ligat per nostre deffecte, Passi cobles 17. Suplex tu, Senyor, los defectes meus, Tirant, c. 6. Y'ls propis defectes jamay considera, Viudes donz. 240. Patexen d'aquest defecte, Vilanova Obres, iv, 68. Sies sincer, confessa els teus defectes, Alcover Poem. Bíbl. 84.
    Refr.
—a) «Una fadrina guapa té set defectes» (Mall.).—b) «Qui amb defecte es va casar, molt més gros lo sol trobar» (Gandesa).
    Fon.:
dəféktə (Barc.); defékte (Val.); dəfέ̞ttə (Palma).
    Intens.:
defectàs; defectet; defectot.
    Etim.:
pres del llatí defectu, mat. sign.

2. DEFECTE, -ECTA adj. ant.
Defectuós. Molt maçam de cércols de roure e de avellaner e alscuns fays de botes de mena deffectes, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 413).
    Etim.:
pres del llatí defectum, mat. sign.