DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEFECTIU, -IVA adj.
Mancat d'alguna cosa; que té defecte; cast. defectivo. Per ço que la luna... que fos deffectiua en hauer resplandor e forma redona, Llull Felix, pt. iii, c. 2. És assats deffectiu de enteniment, doc. a. 1403 (Roca Medic. 151). És deffectiu ço que allí és perfecte, Febrer Par. xxxiii, 105. Esser parvífich és fer cosas pocas e defectivas, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 20. Especialment: a) gram. (Nom o verb) al qual manquen alguna o algunes formes de la seva declinació o conjugació.
    Fon.: dəfəktíw (Barc.); defektíu (Val.); dəfəttíw (Palma).
    Etim.: pres del llatí defectīvum, mat. sign.