DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEFENDRE v. tr.
|| 1. Defensar. El no hauia altres parents ni altres amichs que'l poguessen defendre si nós no, Jaume I, Cròn. 21. Déu defén sos servidors, Llull Blanq. 20. Vaeren que aquells pochs se defendien tant, Muntaner Cròn., c. 83. Per ajudar, defendre y conservar los altres, Metge Somni i. Ne veig ne trob qui m'ajut ni'm defenda, Jordi de Sant Jordi. E axí us requir... que'm defenats d'aquest tan gran tort, Curial, i, 17.
|| 2. Impedir, privar. E en aquella jura volguem nós jurar axí con els juraven, e deffeneren-nos-ho los nobles, que nós no iuràssem, Jaume I, Cròn. 81. Vergonya defén cauayler... que no s'enclín a vils fets, Llull Cavall. 24. La prudència lo defén de caure, Eximenis II Reg., c. 34. Bé sta la por a l'oçell qu'és en vela, | puix que'l defén de caure dins la tela, Scachs d'amor. Per veure si'ls porien resistir e per deffendre'ls la entrada del regne que uolien fer, Tirant, c. 319.
|| 3. Prohibir. Cascuna qui uolia portar hàbit de seda ho podia fer, encara que per son ordre fos defès, Tirant, c. 42.
    Fon.: dəféndɾə (Tarr.); deféndɾe (occ., val.); deféndɾeɾ (Dénia, Benissa); dəféndɾə (Eiv.). A gran part del català oriental i a Mallorca i Menorca no s'usa aquest verb, que ha estat substituït pel seu sinònim defensar.
    Conjug.: va indicada en els paradigmes adjunts.
 
    Etim.: del llatí defĕndĕre, mat. sign.