Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  defensa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEFENSA f.: cast. defensa.
|| 1. Acte de defensar. La defensa de aquesta plassa és difícil, Lacavalleria Gazoph. Sortir en defensa (o a la defensa) de qualcú. Escriure en defensa pròpia.
|| 2. Persona o cosa que defensa, que serveix per a defensar. Llances e darts que'ls cathalans gitauen en tal manera que res no'ls hauia defensa, Muntaner Cròn., c. 83. A vosaltres sants y santes gloriosos... que sou refugi y defensa mia, Pereç Sant Vicent 30. Fossen triats... hòmens leals e piadosos, scut e defensa de les gents simples, Tirant, c. 32. No sab les defenses la verge en la sgrima, Viudes Donz. 167. Especialment: a) Conjunt de raonaments amb què un acusat és defensat pel seu advocat; el mateix advocat defensor. «El discurs de la defensa ha estat magnífic».—b) pl. Conjunt d'obres de fortificació que serveixen per a defensar una ciutat o una altra posició. Tenim la ciutat en defensas que venint nostros inimichs nos podem valer y defensar, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 81). Ans per ells i els ramats que pasturaven | fórem defensa i mur en el desert, Alcover Poem. Bíbl. 52.—c) pl. Corrons, trossos de fusta, taulons o manyocs de corda o de goma, penjats als costats d'una embarcació per a defensar-la del frec i cops d'una altra o del moll, com també dels objectes pesants que s'hissen o s'arrien en carregar i descarregar.—d) Part amb què un animal o vegetal es defensa contra els agents adversos; com és ara, en els animals, les dents, els ullals, les banyes, el verí; en els vegetals, les fulles, l'escorça, etc. El vori de les defenses ressaltava damunt del seu gran cos, López-Picó Lleures 179.
|| 3. Evitació. Asseja Neptuno... exercitar los braços en defensa de tan gran dan, Alegre Transf. 14.
    Fon.:
dəfέnsə (Barc., Tarr., Bal.); dəfénsə (Gir.); defénsɛ (Ll.); defénsa (Tortosa, Maestr., Val.).
    Var. ort.
ant.: deffensa, deffença.
    Etim.:
del llatí defensa, ‘defensada’ (part. pass. de defendĕre, ‘defensar’).