DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

DEFERČNCIA f.
Acte d'adhesió cortesa als desigs o voluntat d'un altre; cast. deferencia. En Manel dedicŕ un somrís al músich, com agrahint-li la deferčncia, Pons Auca 56. La mimava ab senzillas deferčncias, Genís Julita 76.
    Fon.: dəfəɾέnsiə (Barcelona); defeɾέ̞nsia (Val.); dəfəɾέ̞nsi (Palma).
    Etim.: derivat de deferent.