DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEFICIENT adj.
Defectuós; mancat de qualque part important; que no arriba a allò que caldria; cast. deficiente. Especialment: a) Persona que té la seva activitat psíquica, i principalment mental, inferior a la mitjana o normal. «Els advocats diuen que l'assassí és un deficient».—b) Nombre deficient: aquell en què la suma dels seus submúltiples és inferior a ell.
    Fon.: dəfisién (Barc.); defisiént (Val.); dəfisiént (Palma).
    Intens.: deficientet, -eta; deficientot, -ota; deficientíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí deficiente, ‘defectuós’.