DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEFINIR v.
I. tr.
|| 1. Assenyalar els límits a una cosa; fixar, determinar; cast. definir. «Cal definir bé les atribucions de cada jerarquia».
|| 2. a) Fixar el sentit (d'una cosa dogmàtica); decidir dogmàticament. «El Concili Vaticà definí la concepció immaculada de Maria».—b) Decidir; determinar una cosa entre vàries. Lo vostre consell tench per bo, e axí vull que sia definit com l'avets ordonat e tractat, Muntaner Cròn., c. 14.
|| 3. Explicar una cosa pels seus atributs distintius; expressar el que és una cosa, sense deixar de fer constar cap de les seves notes essencials. «Definir les paraules és la tasca més difícil del qui fa un diccionari».
|| 4. Posar fi (a una cosa); especialment, posar fi a un compte, a un deute, a una responsabilitat; cast. definir, terminar. La dita confraria... romanga per vigor de les presents absoluta, quítia e definida perpetualment, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 214). Aquelles VII persones hajen et defenesquen los comptes de la administració del dit sindicat... et hajen aquell poder de hoir et diffinir los dits comptes, doc. a. 1384 (Col. Bof. viii, 232). Suppliquen... que sie mercè de vós... remetre, perdonar, absolre e deffinir los dits singulars confrares... de tota acció, questió, petició o demanda civil o criminal, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 57). Fon ja quitat | e cancellat | ... | antich contracte | desfet lo pacte | e definit, Spill 10531.
II. intr. Tenir la seva fi (en tal o tal punt); anar a parar, a acabar; cast. finir, terminar. Sa dona... cau dins es cistell de sa mort..., i sa seua animeta negra de pecat, ¿a on havia de definir?, Ruyra Parada 41.
    Fon.: dəfiní (or., bal.); definí (occ.); definíɾ (val.).
    Var. ort. (ant.): deffinir, difinir, diffinir, defenir.
    Etim.: pres del llatí defīnīre, mat. sign.