DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEGENERAR v. intr.: cast. degenerar.
|| 1. Perdre les bones qualitats de la pròpia espècie o raça. «Hi ha plantes que, portades fora de llur clima, degeneren ràpidament».
|| 2. Fer-se pitjor, perdent les bones qualitats. Tu no has pas degenerat: ets digne de la meva estimació, Vilanova Obres; iv, 170.
|| 3. (regint un complement amb la prep. en) Passar d'una manera d'esser a una altra de pitjor. Aqueixa fruïció bibliofílica... s'esbrava y degenera en lo artificiós y ridícol, Obrador Arq. lit. 106. Mossèn Joan... acabava per treure serietat a les discussions en què sovint degeneraven ses converses, Vayreda Sanch nova, 10. El «digui» de Rosa, sense degenerar en melós, era ple d'indulgència, Soldevila Moment 179.
    Fon.: dəʒənəɾá (Barc., Palma); deʧeneɾáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí degenĕrāre, mat. sign.