DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEGOTALL m.
|| 1. Líquid que degota; cast. goteo. Amb les robes mullades pel degotall de les fluixes, Ruyra Pinya, i, 40. Les aigües... ara parlotegen, ara ploren en lent degotall, Ors Gualba 24.
|| 2. Degotís; objecte per on degota un líquid; especialment, a) Estalactita. Aquella espècie de grandiós camaril ab brunyides columnades, ab capritxosos entexinats y encara algun degotall, Lluís B. Nadal (Ilustr. Cat. 1904, pàg. 246).—b) Lloc per on cau l'aigua en ploure; gotera (Griera Tr.).
|| 3. pl. Llàgrimes (Empordà). Eixuga't els degotalls, i vés, que enllesteixin el sopar, Ruyra Pinya, ii, 14.
    Fon.: dəɣutáʎ (or.); deɣotáʎ (occ.).
    Sinòn.: degotís, degotim, gotimall.
    Etim.: derivat de degotar amb el sufix -all (pres per analogia d'altres mots com mirall, espirall, etc.).