DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEGOTAR v.: cast. gotear.
|| 1. intr. Caure a gotes. Quant viu dels brots trencats degotar viva sanch, Alegre Transf. 78. E aquella aygua qui degoterà, met-la hom en una ampolla, Flos medic. 126. La sanch degotava del ganivet, Lacavalleria Gazoph. De fil a fil les llàgrimes degoten, Canigó vii. a) fig. De la nostra escorça degota salut, Alcover Cap al tard, 17.
|| 2. Deixar caure un líquid a gotes. a) intr. Les candelles de cera... degotan e ensutjexen les tovalles del dit altar, doc. a. 1470 (Hist. Sóller, i, 275). Se sent el degotar de les piles d'esportins, Rosselló Many. 26. Esperant que s'embut degotàs, Benejam Ciutad. 111.—b) tr. (regint com a complement directe el nom del líquid que es deixa caure a gotes) El cor li degotava sang, Galmés Flor 104. Picarolejant degota plor de ferro un picarol, Riber Sol ixent 62.
    Fon.: dəɣutá (pir-or., or., men., eiv.); deɣotá (occ., Maestr.); deɣotáɾ (val.); dəɣotá (Mall.).
    Sinòn.: gotejar, degotejar.
    Etim.: derivat de gota i prefixat amb de- indicador de procedència o separació.