Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  deix
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEIX m.
Cosa que queda, en petita proporció, després que n'ha desaparegut la causa o el nucli principal; cast. dejo, resto. Aquest cap pelat i encrostissat, en altre temps, a causa del deix de la verola, Ruyra Pinya, ii, 152. Especialment: a) Regust, mica de sabor que es conserva d'una cosa després de menjar-la o beure-la. «Aquest vi té un deix amargant».—b) fig., en sentit moral: «Les paraules de la mare em produïren un deix agredolç» (=una impressió agredolça).—c) Inflexió especial del llenguatge, i principalment al final de les paraules, segons els individus, els pobles, els motius expressius, etc. Nosaltres escoltàvem bocabadats, gaudint una visió de camps i aucellades en el deix de cada paraula, Ruyra Parada 13.—d) per ext.: en els escrits, El to que traeix lleument les idees o pensaments que el qui escriu no volia manifestar. Notaven en la correspondència de son propi, cert deix de mal humor, com un desgaire moral, Pons Com. an., 52.
    Fon.:
déʃ (or., bal.); déјʃ (occ., val.).
    Etim.:
derivat postverbal de deixar.