DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEIX m.
Cosa que queda, en petita proporció, després que n'ha desaparegut la causa o el nucli principal; cast. dejo, resto. Aquest cap pelat i encrostissat, en altre temps, a causa del deix de la verola, Ruyra Pinya, ii, 152. Especialment: a) Regust, mica de sabor que es conserva d'una cosa després de menjar-la o beure-la. «Aquest vi té un deix amargant».—b) fig., en sentit moral: «Les paraules de la mare em produïren un deix agredolç» (=una impressió agredolça).—c) Inflexió especial del llenguatge, i principalment al final de les paraules, segons els individus, els pobles, els motius expressius, etc. Nosaltres escoltàvem bocabadats, gaudint una visió de camps i aucellades en el deix de cada paraula, Ruyra Parada 13.—d) per ext.: en els escrits, El to que traeix lleument les idees o pensaments que el qui escriu no volia manifestar. Notaven en la correspondència de son propi, cert deix de mal humor, com un desgaire moral, Pons Com. an., 52.
    Fon.: déʃ (or., bal.); déјʃ (occ., val.).
    Etim.: derivat postverbal de deixar.