Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  deixa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEIXA f.
Acte i efecte de deixar.
|| 1. Allò que queda d'una cosa després que aquesta ha desaparegut; cast. resto. Lo talayot..., eterna dexa de l'humà llinatge, parla'm al cor, Ruiz Poes. 87.
|| 2. pl. Romanalles, coses que deixen d'aprofitar-se en menjar, en el vestir, etc.; cast. restos. En Manel... menjat, begut, fumat... y vestit a tongadas ab deixas del company..., se las xalava com una persona, Pons Auca 33.
|| 3. Cosa deixada en testament; cast. manda, legado. Deixaren mil sous per missas y moltes altres deixas de missas, doc. a. 1391 (Segura Hist. Sta. Col. 100). Si's recordan de qui'ls cuyda o no saben a qui llegar, se va a riscos d'alguna deixa, Pons Auca 30. Li parla de les deixes... quan veu que l'infeliça és més de l'altre món que d'aquest, Víct. Cat., Ombr. 98. a) fig. Allò que una generació transmet a una altra. «La deixa del geni grec».
|| 4. En la teoria dels teixits, el resultat de l'acció d'un fil que a l'entrellaçat d'un lligament al teixit resti dessota de la trama; per a indicar-ho al paper quadriculat, el quadret corresponent es deixa en blanc (Barc.).
|| 5. Entre fusters, la metxa o tros de fusta que es deixa a posta per a esser engastada a qualque lloc (Aladern Dicc.).
|| 6. En l'art de la construcció, sortida o avançada en fals d'una pedra fora del plom interior o exterior d'una paret, per a poder enqueixalar amb la construcció que s'hi ha d'afegir més envant (Mall.).
|| 7. Part de la mare o llit d'un riu que queda sense aigua perquè minva el cabal del corrent (Mequinensa).
    Fon.:
déʃə (or., bal.); déʃɛ (Ll.); déјʃa (val.).
    Etim.:
derivat postverbal de deixar.