DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEIXATAR v. tr.
|| 1. Fer disgregar i mesclar un sòlid amb un líquid; cast. desleir. «Deixata'm un rovell d'ou amb llet» (Empordà, Vallès, Camp de Tarr.). «Per a fer merengues cal ben deixatar les clares dels ous». Safrà ben torrat y dexatat dins el mateix brou, Penya Cuyna Mall. 11. El diner..., si l'hagués pogut deixatar com aigua, son cos no hauria pas tastat altre aliment, Oller Esc. pobr. 29.
|| 2. fig. Rebaixar d'intensitat, debilitar; cast. desleir, rebajar. Vaig poder veure... aquelles figuretes, una mica àngels, una mica autòmates, que a mig camí es deixaten en una crinolina, Carner Bonh. 66. Va capficar la meva deixatada consciència, Santamaria Narr. 54. «L'estil d'aquest autor és d'un humorisme anglès una mica deixatat».
    Refr.
—«El llevat mig deixatat és mig estovat» (Súria).
    Fon.: dəʃətá (Empordà, Vallès, Barc., Penedès); dəјʃətá (Camp de Tarr.).
    Etim.: del llatí vg. *de-exaptare, ‘desfer, deslligar’ (com el cast. desatar, que té el mateix origen).