Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  deixeble
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEIXEBLE, -EBLA m. i f.
|| 1. Qui rep ensenyament d'un mestre; cast. discípulo. L'escampament de la sanc dels apòstols e dels altres dexebles, Llull Cont. 360, 8. Axí com los sants apòstols e dexebles de nostre Senyor, Muntaner Cròn., c. 294. Pittàgoras... era de tan gran auctoritat, que altres sinó ell e sos dexebles per lonch espay de temps no foren tenguts ne reputats per savis, Metge Somni i. La senyora Mare sua... és stada dexebla e doctoressa de tota veritat, Villena Vita Chr., c. 112. Amb tan bona mestra podeu pensà quina dexebla sortiria, Ignor. 70.
|| 2. El qui segueix la doctrina d'algú; cast. discípulo. Angelical deixeble de Sant Francesc, Verdaguer Flors 96. «En arquitectura, els romans són deixebles dels grecs».
|| 3. ant. Dependent; el qui està a les ordes d'un altre, sia per a servir-lo, sia per a ajudar-lo en son treball professional; cast. dependiente, criado, aprendiz. A les festes lo senyor de la casa mana a sos dexebles qua no fassen faena, Llull Cont. 1, 8. Tot dexeble de fusters qui en la dita almoyna serà, doc. a. 1388 (Col. Bof. xl, 325).
    Fon.:
dəʃέbblə, dəʃέplə (Empordà, Vic, Pla de Bages, Vallès, Barc.); dəјʃέbblə, dəјʃέplə (Camp de Tarr.); deʃéble (Ll.); deјʃéβle (val.); dəʃə́bblə (Mall., Ciutadella).
    Etim.:
del llatí discĭpŭlu, mat. sign.