DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEIXONDIR o DESXONDIR v. tr.
|| 1. Despertar; fer sortir de la son o d'un estat d'ensopiment; cast. despertar, despabilar. L'ombra que fa el Bon Jesús | a la Verge ha dexondida, Collell Flor. 154. Es qui s'han de desxondir ferm aquesta setmana són escolans i monges, Alcover Cont. 73. La matinera terrola | desxondeix els segadors, Salvà Poes. 54. Però com deixondir aquell malalt ensopit, agònic?, Ruyra Parada 78.
|| 2. fig. Fer sortir d'un estat d'inconsciència, d'inacció, d'indiferència; cast. despabilar. a) refl. Adquirir vivesa, penetració, activitat; sortir d'un estat d'inacció o d'indiferència. Algun dia l'acabarem si no mos desxondim, Ignor. 42. Després se desxondiren es dependents de comers, Aurora 228.
|| 3. fig. Fer aparèixer una cosa que estava latent; refl., Aparèixer allò que estava latent; cast. despertarse. «Aquests dies s'ha desxondit molt es fred» (Mall., Men.). «Tenia un tumoret que no li feia mal, però ara s'ha desxondit i li dóna males hores» (Mall., Men.). Los somnis de l'anyorança | desxondint-ne l'ambició, Aguiló Fochs foll. 140. El fret comensava a desxondir-se, Penya Mos. iii, 174. Tots els murmuris amagats se deixondien, Massó Croq. 29.
    Fon.: dəʃundí (pir-or., or.); dəʧondí (mall.); dəʧundí (men.).
    Var. form.: deixondar.
    Conjug.: segons el model de partir.
    Etim.: segons Spitzer Kat. Etym. 9, d'un compost lllatí *de-ex-somnĭtīre, ‘llevar la son’.