DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEIXONDIT o DESXONDIT, -IDA adj.
|| 1. Mancat de son; ben despert; cast. despierto, despabilado. Com un qui's desperta, y dupta | de si stà ben desxondit, Aguiló Poes. 67.
|| 2. Viu de potències; àgil d'esperit, prompte a l'acció; cast. despejado, avispado. El nin tenia set anys cumplits, era desxondit com un mostel y no conexia cap hora mala, Penya Mos. iii, 97. El seu atlot de barca, que era una alhaca, un estornell de lo més espavilat y desxondit del món, Penya Mos. iii, 199. Tenen un riure d'ulls desxondits, Salvà Poes. 146.
    Fon.: dəʃundít (or.); dəʧondít (mall.); dəʧundít (men.).
    Intens.: deixondidet (desxondidet), -eta; deixondidó (desxondidó), -ona; desxondidetxo; desxondidíssim.
    Etim.: part. pass. de deixondir o desxondir.