Diccionari Catalŕ-Valenciŕ-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dejús
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

DEJÚS adv. i prep.
Davall, dessota; cast. debajo. a) usat com a adv.: Com hom posa dejús so que deuria esser desús, Llull Cont. 175, 28. Ell és aquell qui aterra l'altíuol e'l met dejús, Cobles Mort. Segons que en lo present capítol dejús se comptarŕ, Pere IV, Crňn. 376. Et altres coses piadoses dejús scrites, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 180). Les lesques de formatge dejús e de sobre, Robert Coch, 27. Dormo al teu dejús, Verdaguer Roser 38.—b) usat com a prep.: Los hňmens... qui les coses vils preen sobre les coses nobles, e les coses nobles menyspreen dejús les coses vils, Llull Cont. 42, 25. Romaseren los tres savis a la font dejús los cinch arbres, Llull Gentil 11. Dejús aquel regne [de Mallorca] ha altres iles: Manorques e luiça, Jaume I, Crňn. 47. No ha vuy dejús Déu tan delitós logar com és la ciutat de Valčncia, ibid. 128. Yo só de tal linatge... tots los altres són dejús mi dejús los meus peus, Sermons SVF, i, 221. Tirant... lo prengueren en braços... e posaren-lo deiús un porxe que y hauia, Tirant, c. 219. Portes un poc massa d'aniseta d'Espanya dejús la pell, Massó Croq. 50. Un dia en quč dejús el tovalló l'Albert hi posŕ un collaret de perles esplčndid, Roig Flama 27.
    Fon.:
dəʒús (Ross., Conflent, Olot, Mieres, Cardona). En aquestes regions i pobles citats és viu encara el mot dejús en el llenguatge parlat; a moltes comarques ha desaparegut i el coneixen només els lletraferits.
    Var. ort.
ant.: deiús (Valter Gris. 14), dejós (Llull Arbre Sc. i, 230; ii, 393); deyós (Tres. Pobr. 10); dejurs (doc. a. 1382, ap. Revest Ens. 60).
    Etim.:
compost de de jus (<llatí de deorsum), mat. sign.