DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEJORN adv.
Abans de la nit o a una hora no avançada de la nit o de la tarda; en general a hora més primerenca de la normal o regular per a l'acte de què es tracta; cast. temprano. «Sa Corema ja és passada; | Mare de Déu, que no torn, | que tenc s'esquena escorxada | d'anar-me a colgar dejorn» (cançó pop. Mall.). Si és es sol que ja's vol pondre, | ¿com axí's pon tan dejorn?, Aguiló Poes. 96. De cad'hora hey anava jo més abruxat, y per lo mateix, m'entregava més dejorn a la casa, Maura Aygof. 22. La Tuyas... arribà a casa més dejorn que els altres dias, Pons Auca 72.
    Loc.—a) Serà massa dejorn! (o preguntant irònicament: ¿Que serà massa dejorn?): es diu per manifestar incredulitat envers d'allò que un altre diu que succeirà (Mall.). ¿Que no veus que t'agafaran?—¿A mi agafarme? Serà massa dejorn!, Alcover Rond. ii, 272.—b) Sí que acabarem dejorn!: es diu quan surten entrebancs imprevists que amenacen la consecució d'una cosa (Mall.).
    Fon.: dəʒóɾn (pir-or., or., bal.); deʒóɾn (occ.).
    Sinòn.: enjorn.
    Intens.: dejornet.
    Etim.: compost de de jorn, literalment ‘de dia’.