DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEJUNAR o DIJUNAR v. intr.
No prendre aliments per un temps més o menys llarg; cast. ayunar. «Que he passada de fretura | estant en es teu costat! | Qui té sopes dins es plat | i té talent, i dejuna» (cançó pop. Mall.). Del dejunar la nit hi'l dia ve lo bascar, Somni J. Joan 2867. És menester que fasseu dejunar la mula, Dieç Menesc. i, 8. a) Especialment, No prendre aliment o prendre'n poc, per esperit de mortificació. Deiunem la senta quarentena, Hom. Org. 7. Si bona cosa és dejunar, no és leguda cosa menjar tant en una hora lo jorn com en dues, Llull Blanq. 28, 2. La vespra de Nadal tot hom dejunà, Muntaner Cròn., c. 171. Quant son jo mesquí, qui furte, mate e jamés dejune un dia per tants mals e pecats que he fets, Eximplis, i, 5. Suspira el jove Fra Anselm, | suspira, prega y dejuna | com veu del seu monestir | l'observança decayguda, Costa Poes. 73. Dejunar a pa i aigua: no prendre altre aliment que pa i aigua, per mortificar-se el cos. Haguessen dissapte dejunat en pa e en aygua, Muntaner Cròn., c. 4. Dejunar ses quaranta hores: no menjar ni beure res des que posen el Bon Jesús en el Monument el Dijous Sant fins que toquen les campanes el Dissabte de Pasqua (Mall.).—b) ant. s'usava com a tr., amb el sentit de ‘celebrar un dejuni’ o ‘celebrar amb dejunis’. Nostra Dona Sancta Maria és colta e celebrada e solempniada e dejunada e loada e reclamada per molts pobles, Llull Cont. 285, 28. Algunes persones... que hajen dejunat lo dijuni major que diuhen del perdó... o si dejunassen lo dijuni de la Reyna Ester... o altres dijunis de juheus, doc. a. 1735 (Hist. Sóller, ii, 964).
    Loc.
—Dejunar després de fart, o Dejunar després d'haver dinat: aparentar mortificacions que en realitat no són tals, perquè es compensen amb altres actes amb què es regala el cos.
    Refr.—a) «No dejuna qui fartar espera»: vol dir que no hi ha perjudici en aquelles pèrdues momentànies que fan possible un guany major (Val.).—b) «Bé dejuna qui mal menja»: vol dir que aquells qui per necessitat o pobresa estan mal alimentats, fan tanta mortificació com els qui dejunen voluntàriament.—c) «Qui té, menja; i qui no té, dejuna» (Mall.).—d) «Si treballes menjaràs, i si no, dejunaràs» (Guimerà).—e) «Val més dejunar que a l'infern anar» (Mall.)—f) «Per dejunar no s'ha mort ningú; per molt minjar, molts» (Tortosa, Bayerri Refr. i, 420).—g) «Demà dejunarem, que avui és festa»; «Demà dejunarà Jeroni»: ho diuen quan no volen sacrificar-se (Tortosa).
    Fon.: dəʒuná (or., mall.); deʒuná (Ll.); diʒuná (Maest., Mall., Men.); deʤunáɾ, diʤunáɾ (Cast., Al.); deʧunáɾ, diʧunáɾ (València).
    Etim.: del llatí ieiūnare, mat. sign., amb l'element inicial modificat per influència del prefix de-.