Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dejuni
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEJUNI (i var. dial. dijuni). m.
|| 1. Acte de dejunar; cast. ayuno. Fehia moltes de abstinències ab dejunis, Llull Felix, pt. i, c. 11. No pots fer tan gran penitència ab gran dinar com ab gran dejuni, Llull Mil Prov., c. 22. Dijuni és abstinència de supèrflues viandes, Eximenis Scala. Els nadissos invàlids denunciïn | la magror i els dejunis de llurs pares, Riber Geòrg. 67. Dia de dejuni: dia en què l'Església té manat dejunar. «Avui és dejuni». E nós quan haguem menjat, que era dia de dejuni, uench don Pelegrí, Jaume I, Cròn. 29. Rompre el dejuni: menjar per primera vegada en el dia o després d'un temps relativament llarg de no prendre aliment. En el llenguatge més vulgar: a) Abstinència de carn. (La gent poc culta confon el dejuni amb l'abstinència).—b) Vigília, dia immediatament anterior a una festa (Priorat); cast. vigilia. «El dijuni de Sant Antoni» (Falset).
    Loc.

Esser més llarg que un dijuni: esser una cosa excessivament llarga (Mallorca).
    Refr.
—a) «Dijuni fa qui mal dina» (Men.).—b) «Qui fa es primer dijuni i es darrer, no mor dins sa Corema»: es diu humorísticament, perquè el primer dijuni i el darrer coincideixen amb el primer i el darrer dia de la Quaresma (Men.).
    Cult. pop.
—La gent dels nostres pobles, i principalment la de la pagesia, observa en general els dejunis prescrits per l'Església catòlica, abstenint-se de menjar res fora de les tres menjades bàsiques del dia i encara reduint la racció de la primera i la tercera. A part dels dejunis de precepte, hi ha gent que practica un dejuni especial de devoció, que consisteix a no menjar res des de mitjan matí del Dijous Sant, en què posen Nostramo en el Monument, fins al toc de Glòria del Dissabte Sant, o sia, durant tot el temps que no es poden sonar les campanes litúrgiques. Aquest dejuni és anomenat dejuni de les campanes (Cat.), o dijuni de ses quaranta hores (Mall.), o es dijuni llarg (Eiv.).—A Mallorca hi ha gent que fa practicar als seus infants el dejuni de Sant Llorenç, al qual s'atribueixen virtuts màgiques contra les cremades. Sant Llorenç morí cremat damunt unes graelles, i per això se'l considera advocat contra el mal de cremat. El dejuni de Sant Llorenç l'han de fer durant tres anys els infants menors de set anys, i consisteix en l'abstenció de menjar res cuit ni en què hagi intervingut l'acció directa o indirecta del foc; així és que no poden menjar pa ni guisats, sinó solament fruita, i encara aquesta no poden tallar-la amb ganivet (perquè el ferro s'ha treballat al foc); l'aigua que beuen, ha d'esser poada de set pous i l'han de beure amb un carabassot, perquè els recipients usuals de llauna o de vidre o terrissa també han estat elaborats amb l'acció del foc. Els infants que han fet oportunament aquest dejuni, tenen la virtut de guarir les cremades amb el contacte de llur saliva, i si ells es cremen, la ferida no els pren malament i es guareix ben aviat.—Els quatre dejunis absoluts són: «Sant Pere i el Colomet, la Gitadeta i el Nadalet» (Val., ap. Griera Tr.).
    Fon.:
dəʒúni (Ross., Conflent, Vallespir, Cerdanya, Berga, Bagà, Pobla de L., Ripoll, Ribes, Camprodon, Manresa, Empordà, Plana de Vic, Vallès, Barc., Mall.); deʒúni (Andorra, La Seu d'U., Sort, Organyà, Ll., Artesa); deʤúni (Fraga); diʒúni (Isavarri, Torre de C., Pobla de S., Falset, Gandesa, Mall., Men., Eiv.); deʧúni, diʧúni (Val.); diʤúni (Alcoi, Al.).
    Var. ort.
ant.: deiuni.
    Etim.:
del llatí ieiūnium, mat. sign.