DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DELAT, -ADA (o -ATA) m. i f. ant.
Acusat; persona a qui s'atribueix un crim o delicte; cast. acusado. Si los béns de la persona delada del crim sien pochs, Ordin. Palat. Hòmens scelerats e de vida dampnada e los quals, segons que's diu, són no solament delats mas convictes de la mort per ells delliberadament perpetrada, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 570). Com en lo càrcer reyal de Mallorques haja diverses persones criminoses de diverses crims delades, de les quals alguna exequció no's pot fer, doc. a. 1421 (Boll. Lul. iii, 305). Quant tots los delats a mort condemnaua, Passi cobles 67. Consta per confessió feta per la dita rea criminosa... per aquell dia dita delata criminosa diu que stigué en casa del dit Sanct Jordi, doc. a. 1505 (Col. Bof. xxviii, 211). Manauen dos delats ab ell perque ensemps fossen ab ell crucificats, Gerson Passió, c. 11. Per effecte de veure y mirar los aparells de la cambra dels turments ab los quals se turmenten los delats, doc. a. 1563 (Boll. Lul. vii, 67).
    Etim.: pres del llatí delātus, mat. sign., part. pass. del verb deferre, ‘acusar’. (V. delar).