Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  deliber
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DELIBER o DELLIBER m.
Propòsit sortit com efecte d'una deliberació; cast. propósito, resolución. Acort e delliber fo pres entre elles que Aloma portàs ab sa companyia a Blanquerna, Llull Blanq. 6, 3. E sens altre deliber partí per anar a la mar, Tirant, c. 72. Lo meu delliber no era de pendre muller, Tirant, c. 372. Ab los béns de natura, los quals cascú sens delliber posseheix, vols atènyer nom e premi de virtuós, Corella Obres 10. O iutge injust, o mal delliber, Passi cobles 56. Vos regraciam lo bon delliber vostre, doc. a. 1498 (Capmany Mem. ii, 307).«Pots fer es teu delliber; jo no t'ho impediré» (Men.).
    Fon.:
dəʎiβéɾ (Menorca). També es pronuncia dəʎʎiβéɾ, la qual pronúncia representa una forma deslliber que coincideix amb la variant desliber que indicam en la secció de Var. form. ant.
    Var. form.
ant.: desliber (Sabut vostre desliber per lo senyor dalfí, lo farà matar, Paris e Viana 16).
    Etim.:
del llatí delibĕrĭum, ‘deliberació’.