DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DELIBERAR (i ant. delliberar). v.: cast. deliberar.
|| 1. intr. Examinar i pesar les raons a favor o en contra d'una determinació a prendre. Vist per lo Consell totes les diferències, deliberaren del que era faedor, Tirant, c. 429. La qual sens pus deliberar se leuà dempeus, Curial, i, 8. Cercant sopluig sota la brancalada d'un olm, la parella deliberà: ¿seria mellor esperar allà aturada que passés el xàfec, seguir avant o tornar enrera?, Víct. Cat., Ombr. 20.
|| 2. tr. Decidir, resoldre una cosa després de considerar i pesar les raons favorables i contràries. Com Evast hagué concebut e delliberat en sa voluntat que amàs l'orde de matrimoni, Llull Blanq. 1, 2. E delliberà de anar ab ell a Bordeu, Muntaner Cròn., c. 80. Lo rey de França e lo rey Carles delliberaren trametre mossènyer Carlot, Muntaner Cròn., c. 103. Haguem nostre acord que se'n tornassen a València per delliberar ço que en açò fer-se devia, Pere IV, Cròn. 96. E finalment delliberam que anàssem ab armes, id. ibid. 271. Com Paris delliberà anar en lo torneig, Paris e Viana 4. Lo lit hon hauia deliberat de dormir, Tirant, c. 97. Ans delliberaria a cruel mort morir que yo pensàs en neguna cosa enujar a sa magestat, Tirant, c. 210. Yo senyora, no us leixaria, ans delibere encórrer qualsevulla pena, Villena Vita Chr., c. 64. O homa... com volguist e deliberist de jaquir ton regna e tan gran senyoria...?, Jacob Xalabin 6.
    Fon.: dəliβəɾá (Barc., Palma); deliβeɾáɾ (Val.).
    Var. ant.: desliberar, deslliberar.
    Etim.: pres del llatí delibĕrare, mat. sign.