DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DELICTE m.
Infracció de la llei; cast. delito. Los hòmens... ignoren quant per tenebres de crims e delictes són obcegats, Metge Somni i. Si és en Purgatori | son esperit per no purgats delictes, Auzias March xciv. Justícia... segons la mesura e quantitat del delicte vol que sia la pena donada, Villena Vita Chr., c. 15. Déu sta ab los braços estesos per perdonar los delictes, Tirant, c. 338. Rei vol dir la tirania | que arbora un llamp per fuet, | i si en fa mal ús, no expia | els delictes que comet, Alcover Poem. Bíbl. 44. Cos del delicte: objecte material amb el qual o sobre el qual ha estat comès un delicte; cast. cuerpo del delito. Entengui's ab lo cos del delicte (signant al Galan), Vilanova Obres, xi, 123.
    Fon.: dəlíktə (Barc.); delíkte (Val.); dəlíttə (Palma).
    Etim.: pres del llatí delictum, mat. sign.