Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  delinquir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DELINQUIR (i ant. delenquir). v.
|| 1. intr. Cometre delicte; infringir una llei; cast. delinquir. Si algun delenqueix dins la cambra nostra, Ordin. Palat. 66. Si los dits porters o sotsporters en l'offici lur delenquien, Ordin. Palat. 98. Castigar e corregir aquestes males obres... en tal manera que serà pena a aquells qui han delinquit e terror de eximpli als altres, doc. a. 1391 (Est. Univ. xiv, 135). Si los hòmens e fembres de Sosterres delenquiran, doc. a. 1408 (Miret Templers 450). Sia que delenquesquen en alguna cosa, doc. segle XV (BSAL, xxii, 162).
|| 2. ant. tr. Deixar. Si força de l'ayga del flum parteyx honor d'alcú e la una part roman là on s'està e l'altra's fa en forma d'ínsula, o l'aygua's muda que parteyx la honor, ço és que roman part là on s'era e part que's ten ab la terra que'l flum ha delinquida, Cost. Tort. 96 (ap. Aguiló Dicc., qui insinua equivocadament si delinquir en aquest text vol dir ‘arrancar’, ‘separar’). Tot lo món te ha quasi delinquit e desemparat, Psaltiri.
    Fon.:
dəliŋkí (Barc., Palma); deliŋkí (Ll.); deliŋkíɾ (Val.).
    Conjug.:
segons el model de partir.
    Etim.:
pres del llatí delinquĕre, mat. sign.