Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  deliri
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DELIRI m.: cast. delirio.
|| 1. Estat més o menys durador de pertorbació mental, que es manifesta per una gran excitació, incoherència de les idees i del llenguatge. Ramatges qui se rompen, y una figura salta... ¿Què veig? No és un deliri!, Costa Agre terra, 38.
|| 2. Estat d'excitació violenta en què la passió domina damunt la raó. La mística rosa... que en lo desvari de febrosench deliri | la Humanitat inquieta busca per totes parts, Llorente Versos, i, 109. Mos braços erts vos cerquen amb febre en mos deliris, Atlàntida viii. Era estimat | d'aquella esclava ab deliri, Ruiz Poes. 29. Tot lo que inventarien deliris immortals | de més sublim bellesa y encisador misteri, Costa Trad. 179. Tenir un deliri per una cosa, per una persona: estimar-la amb passió ardent, estar-hi obsessionat.
    Fon.:
dəlíɾi (Barc., Palma); delíɾi (Val.).
    Etim.:
pres del llatí delīrĭum, mat. sign.