DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DELIT m.
|| 1. Viu plaer de l'ànim o dels sentits; cast. deleite. Pream e amam aquelles coses d'on avem riquees e honraments e delits en aquest món, Llull Cont. 29, 5. Ara és Fèlix en peccat, car... en desir de carnal delit és cahut, Llull Felix, pt. i, c. 7. Despeses... volentàries són aquelles que són feytes a delit et no a profit, Cost. Tort. III, ix, 1. Trobe gran delit en viandes delicades, Eximenis Conf. 23. Com viure vull, la mort tench en delit, Auzias March xxvii. Lo delit ronda la flor més bella, Orlandis Poes. 45. Xuclant amb delit els fruits més saborosos, Víct. Cat., Ombr. 53.
|| 2. Vigor i plaer de l'esperit per a obrar; cast. ánimo, brío. Tirant... caualcaua un cauall sicilià, e ab lo delit que tenia anant saltant per lo camí és caygut en una gran céquia, Tirant, c. 221. Tenint hostatge | en lo meu lit, | prou envellit | ... | ja consumit | ab poch delit, | desficiós, Spill 182. Amb més coratge rema i més delit, Atlàntida, introd. Ab les aygues crestallines | jugava ple de delit, Costa Agre terra, 65. Li va semblar que li donava dalit i lleugeresa, Massó Croq. 166. I he perdut aquell delit | dels meus dies lluminosos, Maragall Enllà 43. Cosa de poc delit: cosa de poca importància. «He robat qualque cosa.—¿És cosa poca?—Sí, és cosa de poc delit» (Palma).
    Refr.
—«Qui no té delit, no canta» (o «no té cantera»): vol dir que el qui no té alegria o salut, no pot manifestar-ne (Mallorca, Menorca).
    Fon.: dəlít (Empordà, Plana de Vic, Vallès, Camp de Tarr., Bal.); dalít (Ll.).
    Etim.: del llatí delĕctu, mat. sign.

2. DELIT m. ant.
Delicte. Certs esclaus... als quals fonch imposada menor pena que mereixia son delit, doc. a. 1303 (BSAL, xx, 339). Plàcia a la celsitut vostra fer obrir les portes de la vostra gloriosa habitació a mi, ignocenta de tal delit, Tirant, c. 47.
    Etim.: del llatí delīctum, mat. sign.