DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DELITAR v. tr.
|| 1. Donar delit; cast. deleitar. Met de dins a refredar lo cors contra la gran calor, e a delitar natura en les bones odors, Llull Arbre Sc. i, 122. Lo rey de Aragó... caçava e deportava e delitava son cors, Desclot Cròn., c. 105. Plagués a Déu que'm desmembràs lo jorn | ab qui, ne on Amor m'a delitat!, Auzias March, xc.
|| 2. refl. Prendre delit, tenir plaer; cast. deleitarse, complacerse. Se volia delitar a vaer aquella obra, Muntaner Cròn., c. 23. Me só delitat en menjar e en beure, Eximenis Conf. 14. Ab moltes pedres combateren-me, les quals delitant-se en la dolçor del meu cant no'm podien tocar ne fer mal, Metge Somni iii. Humanal costum és delitar-se en varietat, Metge Somni iv. M'ajec a la vora de l'aigua i em delito llarga estona contemplant ara l'estany, ara el cel, Massó Croq. 16.
    Fon.: dəlitá (or., bal.); delitá (occ.).
    Var. form.: delectar, adelitar.
    Etim.: del llatí delĕctare, mat. sign.