DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinņnims  CIT  TERMCAT

DEMĄ adv.
|| 1. El dia que segueix immediatament al dia present; cast. mańana. Anem-la demą assetiar en nom de Déu, e pendrem-la, Jaume I, Crņn. 198. Los honorables consellers... tingueren consell si isqueren lo jorn de demą als honorables missatgers, doc. a. 1436 (Ardits, i, 342). Lo meu Fill... resuscitarą lo tercer dia aprés la sua mort, e serą lo dia de demą, qui és diumenge, Villena Vita Chr., c. 232. Esta nit sopa, | demą camina, Spill 877. Demą matķ baixaré a Vernet, Massó Croq. 98.
|| 2. En temps venidor indeterminat (per oposició a avui, que significa el temps present); cast. mańana. Tot lo que tinc, m'ho vull, i pit i fora! | Mes, quč sé jo lo que voldré demą?, Maragall Enllą 54. Els que dins coves del desert s'amaguen, | demą seran els hčroes d'Israel, Alcover Poem. Bķbl. 49. Avui rosa vera, demą fems aldą, Colom Juven. 88. No pensar en demą: viure amb despreocupació del que pot succeir, sense prevenir-se per a les coses a venir. a) S'usa en contraposició a avui per indicar diferents coses que ocorren en temps distints. Avuy per una cosa, demą per s'altra, hu havķem anat perllongant, Aurora 226.—b) Avui per demą: qualsevol dia indeterminat que pugui succeir una cosa. Avuy per demą que't trobis en lo compromķs, Vilanova Obres, xi, 64.—c) D'avui a demą: en un espai de poc temps (es diu al·ludint a un canvi molt profund i rąpid).
|| 3. (substantivat) m. El temps venidor. Un poble que rebutja son ahir, mal prepara el seu demą, Obrador Arq. lit. 86. Dins ta blanca corol·la ja no's cova el bon fruit del demą, Ramis Clar. 11.
    Refr.—a) «Si no és avui, serą demą»: es diu per expressar la fe en una cosa que no ha vingut, perņ que un dia o altre arribarą (Mall., Men.).—b) «Qui ha fet avui, farą demą»: es diu per manifestar coratge en les adversitats, amb la reflexió que aixķ com s'ha passat el dia d'avui es passaran els venidors (Cat., Bal.).—c) «Demą, Déu dirą»: ho diuen en fer una cosa sense por a les conseqüčncies (Tortosa, Val.).—d) «Lo que vindrą demą, Déu tot sol ho sap» (Tortosa).—e) «Qui avui no arroplega, demą no minja»; «Qui no pensa en demą no sap governar»: vol dir que cal esser previsors (Tortosa).—f) «Si vols viure bo i sa, la faena de hui guarda-la per a demą» (Cullera).—g) «Qui espera fer demą, potser no ho farą, perquč no podrą o es morirą» (Tortosa).
    Fon.: dəmį (pir-or., or., bal.); demį (occ., val.).
    Etim.: del llatķ vulgar *de mane, que originąriament significava ‘demati’ i després prengué el significat actual de ‘demą’.