Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  demèrit
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEMÈRIT m.
Culpa; acció que mereix pena; cast. demérito, culpa. Per satisfer a Déu per nostres demèrits, Eximenis Scala. Lo qual examina los demèrits de les ànimes, Metge Somni iii. E Déu per vós vol punir mos demèrits, Auzias March, lxi. Los pochs infants... al foch los envien, encara que demèrits no tinguen en aquest món, Corella Obres 22. Segons los peccats e demèrits més innumerables, Carbonell Ex. Joan II, c. 27. Tenia un fill molt apassionat, que lo Sr. Virrey ha fet squarterar per sos demèrits, doc. a. 1524 (BSAL, viii, 73).
    Fon.:
dəmέɾit (Barc., Palma); demέ̞ɾit (Val.).
    Etim.:
pres del llatí demerĭtum, mat. sign.