Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  demanda
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEMANDA f.
Acte de demanar; cast. demanda.
|| 1. Acte de manifestar a algú allò que en volem obtenir; petició en general. Reyna sancta gloriosa..., una justa demanda e preguera vos aport, Llull Sta. Mar. 12, 7. La nostra demanda no pot esser denegada, Tirant, c. 354. Delliberà de cridar e demanar a nostre senyor Déu aquesta gràcia... e no cessar de aquesta demanda fins plagués a sa clemència atorgar-la-y, Villena Vita Chr., c. 6. a) Requesta; afluència de demanadors d'un article per a comprar-lo. No hey havia gènero, fruit ni producte que no tengués bon preu y molta demanda, Penya Mos. iii, 27. Les hem sentides quexar de molta oferta y poca demanda, Roq. 42.
|| 2. Exacció; acte d'exigir el pagament d'un tribut, d'un dret. Ni hom los sàpia ni'ls pusca atrobar sens tota demanda e sens tota redempçó, doc. a. 1211 (Miret Vizc. 107). Anc nul temps... no uid fer la demanda de aquel dedme, doc. segle XIII (Pujol Docs.). Faem demandes en los regnes e terres nostres per les despeses que's devien fer, Pere IV, Cròn. 96. Tench-se concell dc C jurats per la demanda que'l senyor duch havia feta per lo passatge de Sicília, doc. a. 1391 (Ardits, i, 15). Un rey gitaua moltes demandes e peytes a les gents del seu regne, Eximplis, ii, 180.
|| 3. Acte de demanar judicialment; exposició d'agravis o de drets davant el jutge. Que el hauia tengut XX o XXX anys e menys de clam, e estan ela uiua, que anch no li fo feta demanda, que ara li fos mès en questió ni en demanda, Jaume I, Cròn. 35. Si la senyoria no podie prouar o no volie menar la demanda damunt dita, lo demanat sia absolt, Cost. Tort. I, i, 13. Quan algú demana alguna cosa, deu assignar e posar en sa demanda: aytal cosa deman, Cost. Tort. III, ix, 3.
|| 4. Acte d'interrogar; pregunta. Longament cogità lo scuder en les dues demandes que'l caualler li hac fetes, Llull Felix, pt. i, c. 2. Respon a les demandes mies, Genebreda Cons. 67. E feu-li demanda de què plorava, Fiameta 48. L'emperador envià per ells e dix-los que li solguessen la primera demanda o questió, Serra Gèn. 279.
    Fon.:
dəmándə (Barc., Palma); demánda (Val.).
    Etim.:
derivat postverbal de demandar.